"fruit del teu pensament"

Hi tornat amb tu,

malgrat em perdés amb les pors dels homes

i plores, amb les seves llàgrimes de dolor,

Malgrat la foscor

fos un au empresonada,

i un cant buscant la llibertat.

Tu saps, Llum de l’Univers,

que malgrat el dolor del cor, quan sagna terra i sorra,

hi te un batec de llum daurada,

que mai oblida, que es el fill, del teu desig de Creador.

I encara,

que la nit plori

amb raigs daurats de lluna tendre,

hi ha un somriure

que captiva tots els estels del Univers,

i jo, petita com una espurna del teu pensament,

soc cor i vida

que batega als teus ulls adormits,

com una papallona blanca

buscant l’horitzó del teu cor.