viernes, 30 de mayo de 2014

"Deja-vu"









Anidaron los pájaros sobre el hueco de un árbol,
 el sol irradiaba la luz de aquel plumaje índigo,
y el horizonte cubría la noche
cuando el silencio deslizaba la libertad,
con la horas que convergen entre las almas.

Quizá nunca sepa la verdad, que se esconde en el firmamento,
pero mis ojos saben
que el amor es un deja-vu de ida y vuelta,
cuando percibo el silencio de tu voz, sobre mi alma.

Sé, que la inmortalidad
 camina en el vago recuerdo de la esencia,
y quizá la memoria sólo sea
la mirada trasparente, que trasciende las ramas de los árboles
para divisar el lago nevado, en la sien de un canto, que no pierde el latido del corazón.

Aunque sienta el vacío de las horas perdidas
en el crisol azul del océano, sé, que el tiempo se teje,

olvidaré….
recordaré…
volveré…



jueves, 29 de mayo de 2014

"Yo no sabía que..."





Yo no sabía que ...
al volver la primavera
con el verdor de las hojas
respirara un nuevo mundo,

y
 cada una de las flores
fuera un alma salvaje,
para recordarme
la libertad de un vuelo,

y  es que, a veces,
alguna lágrima perdida
nos hace olvidar, la luz que late dentro de nuestro corazón.

Con frecuencia,
el amor penetra
 como  una criatura salvaje e inocente,
de  mirada clara,
 sabia,
con  hermosas alas  de águila

y el sentimiento planea
como el viento sobre la aurora,

como aquel arroyo que moja
las raíces hundidas en la tierra,
alimentando
todo espíritu de vida,

yo no sabía que ...
todos los días fueran,
la imagen perfecta
de un nuevo nacimiento,

y que todos los cantos
que se diluyen en la tierra,
fueran estrellas en el firmamento.









martes, 27 de mayo de 2014

"Nusk"










Cuando el cielo convoca una lluvia de estrellas
y el río, emana flores hacia mi jardín,
entonces, pienso en ti,
como el ocaso abraza la noche
y el trigal de seda, crece en líneas hacia el infinito.

 Desde mis ojos,
no hay más luz
que tu alma de madrugada,
y correré como el viento
para alcanzar una sola idea.

Dejaré, sobre el cristal de nieve blanca, un beso de ausencia,
que mi corazón, con latidos de sangre
esboza en un verso inacabado.

Porque sólo tú, virarás hacia lo no terminado
y allí estaré yo,
esperando.








domingo, 25 de mayo de 2014

"Aguja blanca"








Mi voz, es una voz cerrada
de garganta seca
y tierra arada,

de lágrimas deslizándose por el río,
de hojas que envuelven hazañas,
 del color de tus ojos
de amor y de esperanzas.

Mi sangre es tu sangre
en la primavera verde,
de sauces que se levantan
y de surcos enmudecidos
por las grietas de la palabra.

Mi mirada es una aguja blanca,
que penetra en el corazón
de nieve helada,
y del eco de un aullido
que entre sueños se me escapa.

Mi canto, es un canto
de flor que se alza,
y mis  manos  las transparencias
de tantas cicatrices
que quisieron ser olvido.

Tus huellas en el campo,
y yo finjo que no te has ido.





jueves, 22 de mayo de 2014

"Mariner"

¿ Mariner, on t’has perdut,
creuant un mar d’estels
 i un sol d’amor
que reposa en las aigües de la font celestial?.

Diga’m mariner,
¿Quin vent ens portarà a la nostre casa de lluna i algues?
¿Quin vent xiularà la memòria dormida, d’un temps d’enyorances?

Diga’m mariner,
¿Perquè els meus ulls son la mar
i el teu cos el vaixell, que s’endinsa a la profunditat de la meva anima de corall?

Diga’m, perla del cel,
¿Perquè el teus ulls, son el meu horitzó
i el meu cos els rems,
que a les teves mans es tornen or?

Vine mariner,  i xiulem la cançó del vent,
vine, i fes-me sirena
ara, que ets  el meu veler.




"Marinero"

¿ Marinero, donde te has perdido
cruzando un mar de estrellas
 y un sol de amor 
que reposa en las aguas de la fuente celestial?. 

Dime, marinero, 
¿Qué viento nos llevará a nuestra casa de luna y algas? 
¿Qué viento silbará, la memoria dormida de un tiempo de añoranzas? 

Dime, marinero, 
¿Porque mis ojos son el mar 
y tu cuerpo el velero, que se adentra en la profundidad de mi alma de coral? 

Dime, perla del cielo, 
¿Por qué tus ojos, son mi horizonte 
y mi cuerpo los remos, 
que en tus manos se vuelven oro? 

Ven y sílbame la canción del viento,
ven, y hazme sirena 
ahora, que eres mi velero.





lunes, 19 de mayo de 2014

"Nits blanques"




La nit blanca es un ocell i una espiga,
i la paraula entorna el blau del mar,
Amor...
El silenci es de núvols i pluja,
i sento el batec del teu cor, sobre la meva pell nua.

Amor,
fa tan de temps
que els àngels emissaris del temps,
volaran sobre el món d’il·lusió.

I jo,
 petita com una gota d’aigua sobre el pit
floreixo com  la rosella
que ha obert  els seus pètals, cap la llum del teu Univers.

Contemplo, oh Senyor,
com els rierols es fonen, camí als ulls de lo etern,
i el meu estimat, segell del vent,
ha creuat sobre mi, las valls del  pensament .

Vine amor,
vine,
que las ones son fruit d’un Deu,
i el cel, el  bressol d’estels, a on la llum es clariana
i el teu rostre el cant dels ocells.

Fa tan de temps, amor, tan,
que contemplo la llum del teu cor
 a las nits blanques de llum i espigues,
d’estels i ocells.






jueves, 15 de mayo de 2014

"Eternitat"




Daurada la nit
camina el vent sobre els teus cabells,

Amor... 
de lluna plena, blau sentiment,
i rierol de llum,
quantes hores sobre el llac etern;
misteri encriptat d’un batec
a on la  sang flueix com la terra que s’endinsa
i el meu cor es nat, sobre l’aurora dels teus ulls.

¿Qui farà del temps, un rellotge sense manetes
a on les flors cantaran las matinades eternes,
i a on l’aigua, fluït de vida, romandrà dormida
amb les gotes de saviesa?

¿Qui serà, amor,
 el que desperti el somriure amb els dits de la tendresa?

¿I dels llavis que busquen el regne d’un cor encès?

Perquè jo, 
sense tu, no soc res...
i amb tu, una deessa que captiva l’Univers.

Diga’m tu,
que del teu pit, en floreixen aus de llibertat,
com es el mon,
dintre d’una perla, i el vermell del corall,

diga’m
com es un vaixell, a on les veles son blanques, i el mar es daurat...

i diga'm,
com es un estel...
i la llum dels teus ulls, sobre el meu cor enamorat.





lunes, 12 de mayo de 2014

"Bressol que m'abraça" (Tavertet)



Lloat el silenci
sobre el cingle de la vida,
les animes troben, el batec infinit de l’amor,
i la llum esdevé, com la pluja daurada sobre la pell d’un àngel
que xiula com el vent, les hores d’un vuit encès,  on l’esperit es un amb Deu.

Quan jo,
 cansada de peregrinar, sobre les roques del teu ventre,
sento sobre el meu pit,
la ploma lleugera, dels teus dits damunt el meu rostre,
comprenc,
que el temps ha estat sempre
el camí immaculat,
d’una innocència que retroba, la mirada al horitzó d’una papallona,

tu,
que fornit en las ones del mar
ets la serenor del meu cor
i el blau immens  de las fulles del arbre,
diga'm, 
quin es el so
d’un Deu que parla,
quan la mirada es el profund del anima
i l’estel la llum del teu cor,
bressol, que m’abraça.









martes, 6 de mayo de 2014

"Plomes blaves"


Quan la nit, esdevé l’horitzó  de la claror,
amb les  perles blaves d’amor, la lluna deixa el seu cant.

Si jo fos,
el arbre que conte el misteri,
las meves fulles romandrien  sobre el fil del èter
i la paraula creixeria, com el batec d’una font, que en silenci estima les onades de la vida.

Si tu fossis,
la terra que envolta el vent
xiularies el so, d’una campana de bronze
i el raigs daurats del sol, l’anima que escolta.

Perquè el temps no te pressa,
quan la innocència es blanca com las mans,
i els ulls la mirada, d’un cel que s’obre, com les finestres de casa
a on els ocells fan nius,
i les seves plomes son blaves.






jueves, 1 de mayo de 2014

"La nit"



Que la nit sigui tan blava, com un pensament del cel,
com l'horitzó del mar i un angel,
que la nit sigui tan blava
com el teu cor que batega sobre les ones de las aiguas,
i un estel, que va i ve, descobrint l'Univers.

Que la nit sigui
com la llum d'un fanal
i tres estrellas demunt la roca,
com un anima
que de pluja envolta
tot el sentiment.