"Mariner"

¿ Mariner, on t’has perdut,

creuant un mar d’estels

 i un sol d’amor

que reposa en las aigües de la font celestial?.

Diga’m mariner,

¿Quin vent ens portarà a la nostre casa de lluna i algues?

¿Quin vent xiularà la memòria dormida, d’un temps d’enyorances?

Diga’m mariner,

¿Perquè els meus ulls son la mar

i el teu cos el vaixell, que s’endinsa a la profunditat de la meva anima de corall?

Diga’m, perla del cel,

¿Perquè el teus ulls, son el meu horitzó

i el meu cos els rems,

que a les teves mans es tornen or?

Vine mariner,  i xiulem la cançó del vent,

vine, i fes-me sirena

ara, que ets  el meu veler.