"Nits blanques"

La nit blanca es un ocell i una espiga,

i la paraula entorna el blau del mar,

Amor...

El silenci es de núvols i pluja,

i sento el batec del teu cor, sobre la meva pell nua.

Amor,

fa tan de temps

que els àngels emissaris del temps,

volaran sobre el món d’il·lusió.

I jo,

 petita com una gota d’aigua sobre el pit

floreixo com  la rosella

que ha obert  els seus pètals, cap la llum del teu Univers.

Contemplo, oh Senyor,

com els rierols es fonen, camí als ulls de lo etern,

i el meu estimat, segell del vent,

ha creuat sobre mi, las valls del  pensament .

Vine amor,

vine,

que las ones son fruit d’un Deu,

i el cel, el  bressol d’estels, a on la llum es clariana

i el teu rostre el cant dels ocells.

Fa tan de temps, amor, tan,

que contemplo la llum del teu cor

 a las nits blanques de llum i espigues,

d’estels i ocells.