"Eternitat"

Daurada la nit

camina el vent sobre els teus cabells,

Amor... 

de lluna plena, blau sentiment,

i rierol de llum,

quantes hores sobre el llac etern;

misteri encriptat d’un batec

a on la  sang flueix com la terra que s’endinsa

i el meu cor es nat, sobre l’aurora dels teus ulls.

¿Qui farà del temps, un rellotge sense manetes

a on les flors cantaran las matinades eternes,

i a on l’aigua, fluït de vida, romandrà dormida

amb les gotes de saviesa?

¿Qui serà, amor,

 el que desperti el somriure amb els dits de la tendresa?

¿I dels llavis que busquen el regne d’un cor encès?

Perquè jo, 

sense tu, no soc res...

i amb tu, una deessa que captiva l’Univers.

Diga’m tu,

que del teu pit, en floreixen aus de llibertat,

com es el mon,

dintre d’una perla, i el vermell del corall,

diga’m

com es un vaixell, a on les veles son blanques, i el mar es daurat...

i diga'm,

com es un estel...

i la llum dels teus ulls, sobre el meu cor enamorat.