"Espasa del firmament"

Quan la por es un au, que envolta el bressol de vida,

i enfosqueix la nit amb les ombres .

S’escolta un rierol del altre cantó del univers

Un so d’àngel, que captura la mirada amb el blanc de la innocència.

quan la por esdevé

la ma que sosté els dies, amb el rellotge confós d’un destí inesperat,

a les hores,  hi ha un Deu que canta amb la mirada tendre

amb els llençols desfilats d’un bressol inconcret.

I jo espasa del firmament,

veritat sobre l’aurora, que porta la llum als finestrals de la vida,

soc aigua, en la font d’un somni,

soc fulla amb el vent

i l’arrel del arbre que conté el misteri.

I tu, germà de sang

que vens al meu destí com un explorador de somnis,

descobreix la meva anima de sucre i blat,

els meus ulls d’oceà

i el batec del meu cor, com el so d’un temps inacabat.

Quan la por esdevé com el núvol negre sobre el firmament

el teu cant ressona com la pluja,

que neteja el meu cos

de tot allò que jo, mai vaig ser.

I ara, com la llum daurada sobre el firmament

soc el au blanca, que vola mes enllà de les paraules,

que sosté les ales nacrades de papallona

i fa niu, sobre el pit de Deu.