"Llum sobre l'hivern florit"

Potser el món, tan sols sigui, una gota de vidre,

i el meu pensament, un feix de llum sobre l'hivern florit,

una flor, sobre el retorn d'aquella espasa imaginària

on el tall és, aigua, i el metall una aura de Déu continguda,

potser el món, giri una constel · lació de foc i vida,

i potser jo, tan sols sigui, vapor d'aigua en un oceà de somnis.

Poder,

 la pluja germini amb arrels d'encens

i la meva ànima sigui, una flor de llum, en cada un dels teus pensaments.

I quan la nit retorni sobre les aigües del llac blau

seré silenci al teu pit

com la fulla nua, que dorm portada pel vent, a la claror de l’amor.