El cielo entre azules y blancos
va dejando paso a la lluvia,
para recordar
que la tierra húmeda de la preciosa Irlanda,
es un baile entre la hierba y la esperanza.
Deslizo mi pensamiento entre tus aguas,
Río Shanon, que me abrazas,
tal vez creas
que soy un ave
venida de otras tierras,
para dejar en tu alma de agua
una flor de paz,
con mi mirada.
Coquetea el aire
al son de un violín,
y puntean
mis pies y mis caderas,
al ritmo
de un bailarín irlandés.
Oh, Irlanda,
de gente risueña,
hoy dormiré en tus aguas,
custodiada
por la mágia de tus cruces celtas,
que se alzan, como árboles pétreos
de la memoria libertadora,
y cuando amanezca
con los tímidos rayos de sol
que alumbran tu faz de patria,
los cisnes
abrirán paso a unas palabras
que entre raíces y tonadas,
me llevaré
de regreso a casa.
***
El cel entre blaus i blancs
deixen pas a la pluja,
per recordar,
que la terra humida
de la preciosa Irlanda,
es un ball entre herba i esperances.
llisco el meu pensament entre les teves aigües,
Rui Shanon, que m’abraces ,
potser creus
que soc un au,
vinguda d’altres terres
per deixar a la teva anima d’aigua,
una flor de pau
amb a meva mirada.
Coqueteja l’ aire
al so d’un violí
i els meus peus i els meus malucs
puntegen
al ritme d'un ballarí irlandes.
oh, Irlanda
de gent riallera
i cor verd com l’esperança,
avui dormiré a les teves aigües,
custodiada
per la màgia de les teves creus celtes,
que s’alcen com arbres de pedra
de la memòria alliberadora,
i quan arribi la matinada,
amb els tímids rajos de sol
que enlluernen la teva cara de pàtria,
els cignes
obriran pas a unes paraules,
que entre arrels i tonades
me’n portaré
de retorn a casa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario